Víctor Labrado: Veus, la mar / Jennifer López, Pitbul: Dance again

   <<Els milicians se'n van anar i l'avi Manolico es va esperar fent guàrdia, per si tornaven. Després, quan havia passat prou de temps, allà a poqueta nit, va triar una clau entre moltes altres, es va parar davant una caseta, va ficar la clau al pany i va obrir. Allà dins hi havia, efectivament, algú amagat. Precisament l'home que volien detindre els milicians. Se'l va endur a casa i el va acollir aquella nit. Era un home conegut. Tenia una vaqueria al carrer Sant Vicent. El iaio Manolico li va donar uns dies més de vida, perquè el trobarien mort poc després, a la vora d'un camí, anant a Rojals.

   Així és com va començar la guerra a Santa Pola davant els ulls de Miquelet, segons que recorda l'actual senyor Miquel>>.

   <<Com una nit fonda, peus avall dels mariners, la mar és tota fred, fondària, foscor. I fora d'això, sempre es mostra canviant. Tranquil·la o lleugera, tremolarà en un desfici de tempesta. El temporal més desfet amagarà la llavor de la calma que vindrà després>>.

Víctor Labrado, Veus, la mar, Barcelona, Edicions 62, 2019

https://www.youtube.com/watch?v=t4H_Zoh7G5A  Jennifer López, Pitbul: Dance again

La vida d'uns pescadors valencians des de la infantesa durant la Guerra d'Espanya. Com es navegava, com es pescava i com vivien els pescadors durant la postguerra i fins als anys setanta o més ençà. Interessantíssim pel caire humà i per la informació i paraules emprades per a parlar de la pesca, de la navegació i de la mar. ¿És una novel·la? No ho sé. Però fa gust de realitat, més sorprenent que la ficció.