Josep Lozano, Ofidi / E.L.O.: Last train to London

   <<El plaer és en el límit? El límit no es troba enlloc>>. 

   <<Fou a La Temptation de saint Antonine, de Gustave Flaubert, que vaig ensopegar per primera vegada amb el mot ofita. I de seguida se'm va despertar la curiositat, perquè aquest fet que ocorria al pla de la ficció em semblava molt interessant i m'era bastant pròxim i familiar.

   En aquesta fallida peça teatral, l'autor dedica el capítol III als heretges i les seues creences i, entre altres, hi descriu el ritual de la secta dels ofites, que eren els partidaris d'una doctrina nascuda al segle II dC, els seguidors de la qual retien culte a la serp.

   En aquest cas, l'escriptor francés ens presenta, al bell mig d'un escenari desèrtic, aspre i desolat, un sant Antoni afligit per innombrables proves i temptacions, a què constantment es veu sotmés en la seua enteresa. En un passatge, l'eremita contempla amb gran estupor una cerimònia d'ofites que oficia un personatge ad hoc: l'Inspirat, que invoca el déu Serp>>:

Josep Lozano, Ofidi, Alzira, Bromera, 2009

https://youtu.be/qXXZMebT3m8    Electric Light Orchestra: Last train to London

Una novel·la prou atraient per a llegir-la d'una tirada. Un llenguatge polit, ric. Un escriptor de categoria. Esta edició és de 2009 (amb introducció de Jeremies Barberà). Segons la fulleta de préstecs de la biblioteca, va ser prestada només dues vegades, una el 2010 i l'altra, ara, a començament de 2020 (a mi mateix); cadascú pense.