Ramon Erra, Escolta, Volòdia!

 "Va arribar el vent, ¿te'n recordes?, va arribar quan tothom somiava la primavera. Cataclac, venien unes volves de neu molt fines que no queien pas del cel negre, sinó que venien de costat, com si fossin els arbres els que les llencessin contra la cara i contra les parets i finestres i portes de les cases. De seguida el cel es va tornar blanc i la neu va deixar de picar-nos a la cara. Llavors van començar a córrer tot de coses pel carrer.. corrien galledes i pots, sacs de plàstic, torratxes i teules, fulls de diari, roba que va marxar de l'estenedor, llençols, calçotets, coixineres, visos. També corrien paraigües que s'obrien i tancaven i fins i tot es va veuere alguna cadira de boga i alguna catiusca de cautxú verda i llavors, de cop, tot va quedar quiet i glaçat". 

"Va haver de passar el temps. Es va haver de fer espessa la boira del temps". 

Ramon Erra, Escolta, Volòdia!, Barcelona, RBA, 2010. 

Ramón Erra davant l'Església de Santa Eulàlia de Puigoriol el diumenge 

8 de Juny de 2014 a les onze del mati. Autor: Robert Jové.