Joan Benesiu, Serem Atlàntida

    “La projecció de Bonne va ser substituïda per la de Lambert, que alhora, va descubrir que pi era un número irracional. De nou un irreductible. Tot això és, a la fi, un exemple més a favor d’una noció escindida del subjecte molt més fosca y dividida que no la imatge unívoca i racional que hem après de la tradició cartesiana. Igual el subjecte, amb la seua identitat i tot plegat, és una altra Atlàntida perduda, vaig pensar. I és que la mateixa narració de les coses és ja una projecció d’aquestes mateixes coses, i per tant, como ocorre amb els mapes, afegeix una distorsió de tot allò que no aconsegueix conservar, perquè quan tries les paraules per a contar, quan oblides, quan expliques, ja ho fas projectant alguna cosa a través de la paraula. Ja sabem que la paraula no és un espill i també que del que no podem parlar sería millor callar”.

Joan Benesiu, Serem Atlàntida, Barcelona, Edicions del Pericopi, 2019.

Una sucesión de historias intercaladas con reflexiones y sugestiones. Hay páginas que hacen disfrutar a este lector. Otras le invitan amablemente a tener paciencia y seguir adelante. Algunos párrafos piden una segunda lectura, para mejor entender lo que dicen. La obra parece contener un trabajo literario de alcance. Este paisano -Joan Benesiu en sus novelas, Josep Martínez Sanchis fuera de ellas- lee, observa y escribe. Escribe mucho y escribe bien.  ¿Quién sabe si alcanzará el reconocimiento que su trabajo merece? Que tenga suerte y que siga escribiendo. La propaganda que adorna el libro hace referencia a un libro anterior, Gegants de gel, que me propongo leer.

Aquí se habla de este libro: 

https://strogoff.cat/2019/03/11/serem-atlantida-un-estimul-necessari-servit-per-joan-benesiu/