Jovi Seser, Pedres que han de ser remogudes

 “Palerm, setembre de 2013. En la curta distancia entre la catedral i el Palazzo Riso, Silvana Vezzardi podía eixugar tot el líquid aprofitable del granissat i fins i tot demanar-se’n un altre. Li agradava l’acidesa de la llima i la capacitat del fruit per mudar del dolç a l’agre en escassament dos glops. Des del llom d’una Kawasaki Ninja, l’heroïcitat de sostindre el got i no vessar-ne ni una gota suposava una proesa digna de tindre en compte encara que el càlcul entre l’equilibri i la caiguda residia en l’habilitat del company per comandar una màquina amb més cilindrada que rodatge.

Jovi Seser, Pedres que han de ser remogudes, Alzira, Bromera, 2019, 188 p.

 https://youtu.be/yFdYZQmQtcs   Boris Vian: Je suis snob

Huit relats de crims: a Nova York, a Polònia, a França, a Holanda, a Itàlia, a Rússia i dos a Espanya (un a Benidorm i un altre a un llogaret de Terol). El de Nova York i el de França em van semblar els de major interés.