Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable

    "Duke sabia que a la mare li agradava moltíssim viure en aquella muntanya tan verda, tan suau i tan ampla, i que la sentor de l'aire li feia colors sans a les galtes, i tot el que menjava trobava que era més bo que enlloc, perquè les fruites i les verdures d'Alcoi, i els embotits i els pastissos, i tot, no es podien comparar amb els dels altres pobles. Però Duke també sabia que si havien decidit quedar-se era perquè li convenia al pare, no per donar gust a la mare. De fet, al pare, aquell país no li simpatitzava, i deia, només per fer enrabiar la mare, que aquell era un poble de salvatges, i la mare abaixava el cap, como si estiguera avergonyida de sentir-lo, i s'empassava saliva perquè la desconsolava que algú malparlara d'Alcoi. Hi tenia passió". 

Isabel-Clara Simó, El Mas del Diable, Barcelona, Columna, 2000 (1ª ed. 1992).

Comença com una novel·leta interessant, ben traçada i ben escrita. Després s'hi va deixant els pèls en la gatera. Amb bocins del paisatge de la terreta de l'escriptora.

https://youtu.be/-6dnY94gJjo   Blondie, Miley Cyrus: Heart of Glass