Ferran Garcia-Oliver, La bèstia en què cavalquem

    "Sant Vicent Ferrer de vegades exemplificava els seus sermons amb faules d'animals, que poava de les Històries naturals, dels passatges bíblics i evangèlics o de les llegendes que circulaven arreu. [...] En una de les exhortacions des de dalt del cadafal, va dir a la gernació del tot entregada a la seua paraula nutritiva: <E la bèstia en què cavalcam és lo temps, que corre ab quatre rodes>. La dicció de la llengua del XV sona com una campana greu, visualitza poderosament la severitat de l'admonició". 

   "La lentitud és revolucionària".

Ferran Garcia-Oliver, La bèstia en què cavalquem, Barcelona, Aila Edicions, 2020.

https://youtu.be/-rq-Y8bX-3Y   Paco Candela: El niño y el vagabundo

És un dietari. Opinions, records, nostàlgies, paisatges, persones, observacions, música, llibres... N'hi ha pàgines bones i grates,  com el paràgraf "Ploure amb coneixement",  on recorda al seu pare un dia d'estiu veient caure la pluja.   Optimista, potser no és massa optimista;  però  no  trobe justificada la portada  miqueta  mortuòria  del llibre.