Sebastià Alzamora, Reis del món

 "Temps és el que em sobra, va dir el mort".

"És curiós, ara se m'acudeix que nosaltres, catalans i mallorquins, utilitzem la mateixa paraula per denominar el temps y la meteorologia. De tots dos en diem temps, mentre que els valencians diferencien el temps de l'oratge. També ho fan els anglesos, que distingeixen amb claredat time i weather. Em sembla millor així". 

"De les peces d'art que conté aquesta finca, la que més em commou és la marededéu que hi ha a la capella. Sembla que data del segle XV i és obra d'un artista mallorquí que es deia Rafel Mòger. Representa una Mare de Deu de les Neus, una imatgeria molt estesa pel sud d'Europa que vincula la verge Maria amb la neu. No ho troba curiós?  

Hi ha una llegenda. Els protagonistes són un matrimoni adinerat de patricis romans que s'adonen que es fan vells sense haver tingut descendència. Preocupats com és lògic pel destí que han de donar a la seva fortuna una vegada ells no siguen en aquest món, i com que són cristians, preguen a la Mare de Déu perquè els il.lumini sobre aquesta qüestió. Aquella mateixa nit Maria s'apareix a la dona en somnis i li fa saber que, allà on ella els doni un senyal, han de fer construir un temple en el seu honor y fer hereus els religiosos que s'hi estableixin. I pocs dies després, un matí d'agost com el d'avui, l'Esquilí, un dels set turons de Roma, apareix amb el cim completament nevat. El matrimoni s'adona que aquesta nevada extraordinària a ple estiu és el senyal que la verge Maria havía promès a la dona, i van a veure el Papa per posar-lo al corrent. El temple que van fer aixecar els patricis és la que avui coneixem com la basílica de Santa Maria la Major". 

Sebastià Alzamora, Reis del món, Barcelona, Proa, 2020, 594 p.   

L'interessantíssim Joan March i el no menys fascinant Joan Mascaró, tots dos mallorquins, es presenten com els personatges principals d'aquesta novel·la de quasi sis-centes pàgines. Però, per a decepció del lector, gran part de les pàgines es dediquen a les opinions i vicissituds de personatges secundaris, de farciment. Sobren, potser, dues terceres parts del llibre.