Joan Perucho, Les històries naturals

    "Feia uns quants dies que havia plogut, i l'Ebre baixava ple, majestuós, desbordant d'una aigua rogenca i espessa, amb grans i perillosos remolins que es produïen a conseqüència del ràpid corrent". 

    "Desde la llunyania, l'àurea picuda entonaba el cant perfecte, melòdicament i harmònicament inaudible. Era el silenci. La remor del món abans de la seva creació. El no-res". 

 

Joan Perucho, Les històries naturals, Barcelona, Edicions 62, 1989, 220 p.

Citacions: pp. 121 i 209.