Carles Torres, Els cossos elèctrics

 "Havíem començat per posar en cadascun dels llibrells la farina i una mica del llevat desfet en aigua tèbia. Una vegada va estar tot mesclat, començàrem a afegir-hi molt a poc a poc una mica més d'aigua, fins que vàrem aconseguir una massa no gaire molla. Li vaig ensenyar com se sabia si la massa era al punt: li vaig fer agafar un pessic de la pasta i l'hi vaig fer llançar sobre la pasterada. Si no s'aferrava, ja estava a punt. Vàrem estar mirant-nos els llibrells amb la massa tapada per draps humits gairebé durant una mitja hora anguniant. Així, en silenci. I quan li vaig dir que ja estava llesta, que ja havia crescut prou, li vaig ensenyar com escampar la farina per sobre la taula, hi abocàrem els llibrells i començàrem a treballar-la i aconseguir els pans rodons.

-Escolta. És la primera vegada que ho faig, això. Però quan hi poses la sal?

-No en posam. Aquest pa no en porta. Duu això, massa fermentada de farina, llevat, aigua i prou". 

Carles Torres, Els cossos elèctrics, Barcelona, Empúries (Edicions 62), 2020, 127 p. 

Novel·la interessant, d'estructura una mica intricada. Succeeix a Balears. Algunes paraules són pròpies de les illes. Citació de la pàgina 119. 

https://youtu.be/tsjLmBi1h_o   Nya de la Rubia: Colores