Ferran Torrent, Poder contar-ho
"L'estètica del que seria el nou membre del grup li feia nosa: pantalons vaquers que necessitaven un rentat, una camisa de quadres rojos rivetejats de blanc que recordava un llenyater canadenc, unes vambes que devien ser blanques i tot complementat amb una barba i melena amb la clenxa al mig que li queia sobre els muscles. Tot plegat era un anunci explícit de la seua ideologia radical, a banda d'un gest depredador que indicava hostilitat amb el món. Quina manera de rebel.lar-se tan absoluta i, alhora, tan ineficaç".
"Aleshores encara hi havia un bar per barri. Passats els anys se n'instal.larien deu per cada cent metres quadrats, l'única indústria que funcionava al país. La segona era l'atur".
Ferran Torrent, Poder contar-ho, Barcelona, Columna, 2019
https://youtu.be/lxwVKmAjceY Extremoduro: Golfa
La historia se ubica en 1982 y en Valencia. El autor vuelve al tiempo y lugar del crimen. Reconstruye el ambiente -podridillo pero vistoso- de sus primeras novelas ya clásicas. Desde las primeras páginas, policías, periodistas y delincuentes vinculados entre sí en una zarabanda donde no pueden faltar el boxeo, las putas, los maricones, los garitos de juego, los políticos de dudosa catadura, robos, la extorsión, la corrupción... El núcleo del relato es un atraco gigantesco a un banco en el centro de Valencia. Creo que no falta nada. Una historia entretenida, sí señor.
La història se situa en 1982 i a València. L'autor torna al temps i lloc del crim. Reconstrueix l'ambient -una mica podrit però vistós- de les seues primeres novel·les ja clàssiques. Des de les primeres pàgines, policies, periodistes i delinqüents vinculats entre si en una sarabanda on no poden faltar la boxa, les putes, els marietes, les timbes de joc, els polítics dubtosos, robaments, l'extorsió, la corrupció... El nucli del relat és un atracament bancari gegantesc al bell mig de València. Crec que no falta res. Una història entretinguda, sí senyor.
Comentarios
Publicar un comentario