Joan F. Mira, Tots els camins

 "[...] i degué ser llavors que vaig percebre el significat d'un fet ben simple, que he tingut present tota la vida: que els misteris són justament misteris perquè no es poden explicar ni comprendre [...] el misteri és immens, i l'enteniment humà és a penes un clotet insignificant. Qui haja llegit atentament els últims versos de l'últim cant del Paradís de Dante, potser entendrá o intuirà qué vull dir. Això és així, pel que fa als més aspres i impenetrables dogmes del la fe, i més val acceptar que són del tot incomprensibles [...] El mal, segons que he anat comprovant després, és que els enigmes més compactes de la cosmologia, de la física o de la neurobiologia, un dia o un altre troben, o trobaran, una solució científicament satisfactòria (vaja, més o menys satisfactòria, i no sempre final i definitiva), mentre que els enigmes del comportament humà, de la política o de l'economia, dels odis i els amors, de la indecència ètica i dels habitants del cercles més profunds de l'infern de Dante, no tan sols estan encara sense resoldre sinó que és més pràctic acceptar que és així, i que ho serà també per a les generacions futures, in saecula saeculorum". 

Joan F. Mira, Tots els camins, Barcelona, Proa, 2020