Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla

    "El pare de l'avia Dolors, el meu besavi, de tant en tant agafava algú per banda i li deia: <<Acomiada't perquè et moriràs>>. Per això la gent el temia. Perquè pocs dies després, qui fos que habia assenyalat, es moria. I quan veien arribar el meu besavi, la gent ja tremolava. No vivia bé, l'home. Duia una bandada de corbs sobre el cap. No es poden dir, aquestes coses. Ni que les hagis notat. Ni que les sàpigues. Encara que les sàpigues amb la mateixa certesa que saps que el sol sortirà per llevant. Això m'ho deia la meva àvia. Xissst i calladetes. Tan calladetes que no me'n va explicar res de res, del que ella veia o del que ella feia o de com ho feia. Només deia una cosa, l'àvia. Els morts estan morts. Ni se'ls toca, ni s'hi parla, nena". 

Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, Barcelona, Anagrama, 2019.

Interessant, el llibre.