Andreu Martín, Ara direu que estic boig
"És un d'aquells dies especials en què els arbres es pixen en els gossos".
"Hi ha altres mons i són en aquest, va dir Paul Éluard. El que no va dir Éluard és que, si ets capaç de veure i viure aquests mons, et diuen boig i et fan la creu de la merda. Hi ha avions, i cotxes, i camions, i motos, i martells hidràulics, i perforadores, i generadors, i crits de milers de víctimes angoixades, i els vianants fan veure que no senten res, tots amorrats als mòbils i les tauletes. No volen sentir el xivarri i no volen veure els dimonis reptilians i verinosos que els corren entre les cames".
Andreu Martín, Ara direu que estic boig, Barcelona, Alrevés, 2021.
https://youtu.be/azdwsXLmrHE Queen: Radio Ga Ga
Correcte. Ara vivim de seguit molt virtualmente. M´encantaría no que els arbres pixaren els gossos sino que estigués permés i inclús estimulat i subvencionat que les persones, especiàlmente els jubilats, es pixaren en els gossos. No ja en el seus amos, no. Però sí en els gossos, gossets y gossasos. No hem de deixar a ningú enrrera i tampoc als iaios que no poden retindre la seua ampolleta.
ResponderEliminarAyer en una charla virtual de JM de Prada se expuso un argumento curioso por atendible. Antes, se afirmaba, la gente sobrellevaba, sobrellevábamos las desgracias de la vida (suegra, jefe, hijos, mujeres) y nos rebelábamos contra el poder político y social que nos constreñía. Ahora se ha dado una inversión y nos rebelamos contra nosotros, nuestro ser para cambiarlo y negarlo y aceptamos acríticamente y borregilmente el poder omnímodo que sobre nosotros sobrevuela como un milano o un cernícalo.
ResponderEliminarLos cernícalos terrestres sobrevolados por el cernícalo aéreo.
Eliminar