Empar Moliner, És que abans no érem així

 "Aquell dia, el dia de la Vera Rabell, vas decidir -vas decidir-ho de veritat, de la manera definitiva i inapel.lable que decideixen els homes- que faries esport i que t'aprimaries. Allò ho va canviar tot i va ser el teu final. Mira com ric. Mira com ploro".

   "La garsa. Enmig de la carretera hi ha el cadàver aixafat d'una garsa. Al seu costat, una altra garsa crida, s'esgargamella, potser avisa les altres. Entén, a la seva manera, que la garsa de la carretera, plana, com una taca de pintura, ha deixat de tenir vida i ja no s'aixecarà. Crida, crida, crida. De seguida se la comença a menjar". 

Empar Moliner, És que abans no érem així, Barcelona, Columna, 2020, 233 p. 

Un puñado de cuentos y otros textos cortos. Rebosan humor e ironía. No les falta sarcasmo. ¡Bien!