Quim Monzó, El tema del tema
“¿Què vol dir? ¿Què a les pel·lícules, la música, els edificis y les novel·les els passa com al vi bo, que amb el temps millora? Doncs no exactament. Passa que, amb el pas dels anys, oblidem el vi dolent, les pel·lícules dolentes i els llibres dolents, I també passa que hi ha persones incapaces de valorar res si no és a través dels vels del temps. Són incapaces de reconèixer cap virtut en una cosa que els neix al costat i no respon a les pautes de quan eren joves. Necessiten dècades per entendre-la i, de vegades, ni així. Però si mentrestant l’autor es mor i passa a ser un cadàver putrefacte, doncs molt millor. Perquè aleshores sí que hi veuen tots els mèrits”.
Quim Monzó, El tema del tema, Barcelona, Quaderns
Crema, 2003
Es veritat. Peró ¿com conèixer que Rosalía romandrá? No es cert de cap de les maneras, no tenim cap certesa. Potser ara agrade...peró ¿demà? Cal perspectiva per tindre una opinió minimament compartida i perdurable. Vinc de llegir al diccionari de filosofia de Ferrater Mora la entradeta "opinió" i diu alguna cosa molt encertada.
ResponderEliminarCom ara: " ...la opinión siempre se emite con temor, con prudencia, porque nunca estamos seguros de que sea cierta y desde luego sabemos que habrá otra enfrente que tal vez sea más válida o más cercana a la realidad/lo cierto / lo demoestrable con ciencia, etc...". Tindríem que tenir aixó molt present i opinar sempre amb un temblor, una por a errar....