Rafel Nadal, Mar d'estiu

 "La costa mediterrània està feta per caminar-la. Les carreteres solen ser vertiginoses; van i venen, de revolt en revolt, dels penya-segats penjats sobre el mar a les torrenteres que es repleguen cap als pendents interiors de les muntanyes, com una gran ferida. El cotxe només permet una mirada llarga, global, que proporciona vistes magnífiques, però tendeix a uniformar els paisatges. A peu, en camvi, els accidents més extremats se suavitzen i els caminants acaben obrint-se pas amb seguretat pels corriols més atrevits. A peu, hi ha temps per descobrir els capricis de la natura, les roques modelades pel pas dels anys, els pins torturats per les ventades, els baladres salvatges, que baixen dels turons més alts i esquitxen de flors roses els torrents fins que arriben arran de mar". 

Rafel Nadal, Mar d'estiu - Una memòria mediterrània, Barcelona, Univers, 2020

(Citació, p. 20)