César Moreno Montoro, Panolisal

    "M'agada vore com plou. El paisatge es queda net, pur, ben rentat. La pols es dissol, s'amera la terra, s'intensifiquen els colors. L'aire resta nítid. Les plantes reviscolen, agraïdes. Alguns animals veus com s'amaguen; d'altres, com els ocells, si no és una pluja intensa, poden mantenir els seus vols, però aquests esdevenen molt menys freqüents i de radi més curt. I pot ocórrer també que s'estiguen quiets en les rames d'algun arbre o bé per damut de les teulades o als terrats, quasi impetèrrits, acollint la pluja, festejant-la. Els veus com s'arrupixen i deixen amb condescendència redolar sobre el plomatge les gotetes, que esvaren fins a les puntes de les ales o la coa i cauen a terra finalment. Agafen amb el bec el líquid que ha perdurat i s'arreglen les plomes una per una, repassant-les des de la soca dels canons amb acurada reiteració. L'aigua les nodrix i les torna flexibles". 

César Moreno Montoro, Panolisal, Almería, Círculo Rojo, 2023. 

Citació de la pàgina 89.