Vicent Josep Escartí, El mas de les ànimes

 "En arribar a la figuera, la va mirar amb detall: va veure les figues més madures que pintaven tonalitats morades amb el seu color abellidor; i va mirar també, amb interés les branques fortes per on podria pujar a agafar les millors, les que ja havien picat lleugeramente les merles i que estaven, de segur, ben dolces. Es va deslligar les espardenyes, se les va llevar i les deixà arrimades a la soca de la figuera. Va pensar que així s'enfilaria amb més comoditat a l'arbre. Després, fixant-se molt bé d'on volia enganxar-la, va llançar la corda a una branca de les més fortes, per subjetar-se amb força. Va prendre la corda i li va fer tres voltes a una branca, nugant-la. A l'altre extrem, amb diligència i experiència, feu un nus corredís ben fort. Tot seguir, es posà la llaçada al coll i es va deixar caure, sense pensar-ho dues vegades". 

Vicent Josep Escartí, El mas de les ànimes, Alzira, Bromera, 2019.

Citació de la pàgina 108.