Joan F. Mira: Paradís, pestes, kalàixnikovs i altres temes i qüestions

    "[...] és tota la pintura d'un enorme pintor, un dels pocs verdaderament grans de la segona meitat del segle XX, un dels que no s'han entretingut només a fer gargots i taques, altrament respectables però que ningú recordará d'ací a cent anys, poden estar-ne segurs. Francis Bacon -homònim genial i ben boig del vell Bacon de Verulam, filòsof de mal geni, fundador de la crítica-, ha estat un pintor per durar, un contemporani moderníssim i antic, si m'és permès de dir-ho, a mi que sóc ignorant. Aquest Francis Bacon, artista, escriu, segons figura en una paret de l'exposició: <<Pintar és un joc d'atzar que està compost de sort, d'intuïció i d'ordre. L'art verdader és sempre ordenat, per molt que haja estat concedit per l'atzar. L'home és perseguit, com per un fantasma, pel misteri de la pròpia existència, i està per tant molt més obsedit per refer y enregistrar la seua pròpia imatge en aquest món que pel bonic entreteniment del millor art abstracte>>. Això és l'art, valga'm Déu, l'art de la imatge o l'art de la paraula escrita: una mica de sort, una mica d'intuïció i sobretot una gran dosi d'ordre". 

    "Jo també crec que hi ha una conspiració universal. Però no és cosa de pocs poderosos, no és cosa de comitès secrets: és l'ampla, llarga, antiga, extensa, conspiració general dels imbècils". 

Joan F. Mira, Paradís, pestes, kalàixnikovs i altres temes i qüestions, Valencia, Tres i Quatre, 2006. 

Citacións de les pàgines 135 i 222.