Salvador Espriu, Final del laberint

L'aire resplendent
arrela en el plany.
Ales de la sang
drecen a claror.
De la llum a la fosca,
de la nit a la neu,
sofrença, camí,
paraules, destí,
per la terra, per l'aigua,
pel foc i pel vent.

Salvo el meu maligne
nombre en la unitat.
Enllà de contraris
veig identitat.
Sol, sense missatge,
deslliurat del pes
del temps, d'esperances,
dels morts,
dels records,
dic en el silenci
el nom del no-res.

Salvador Espriu, Final del laberint, Barcelona, Edicions 62, 1986.

La primera edición es de 1955. Este es el poema XXX, el último del librito (69 páginas más índice).  

Sofrença: sofriment.

Mel Muñiz: Harta   https://youtu.be/8pf8kVVcKIQ?feature=shared