Carles Torres, Els cossos elèctrics

 "Em va ensenyar a reconèixer les herbes per fer unes infusions collonudes i, encara que no sé on redimonis em duia, també a treure de la vora de l'aigua pedres per esmolar els raorets. Us promet que en alguna raconada sabia trobar pedres planes estranyíssimes que després emprava per esmolar tots els ganivets de la casa. Em va ensenyar això, i a rentar-me amb l'aigua de dins un gibrell, a pesar de tenir lavabo. Era una operació calculada. Hi abocava l'aigua, es treia la camisa, s'abocava al gibrell i s'esquitava amb els palmells primer la cara, després el front, després el clotell, els braços i les aixelles". 

 "El que tenc clar és que el més difícil no és començar. El més difícil és adonar-te que no pots deixar-ho a mitges y llençar-ho tot a la merda". 

Carles Torres, Els cossos elèctrics, Barcelona, Empúries, 2020. 

Diccionari General de la Llengua Valenciana:

raoret, -ts

(dim. de raor (navaixa).)

- s. m. Templaplomes, tallaplomes, navaixa de bojaca.
- Peix marí comestible, de la família dels làbrits, de l’espècie Xyrichthys novacula, pot  aplegar a 30 centímetros de llargària, cos comprimit en escates grosses i cap en perfil  cefàlic vertical en ulls menuts en la part superior, boca menuda en forts incisius que ixen d’ella; és hermafrodita, primer és femella en un color rogenc i quan creix és mascle en uncolor vert blavenc. La seua forma recorda una navaixa d’afaitar, d’a on li ve el nom. Fuig del perill colgant-se en l’arena.