Maria Barbal, Al llac

    "Recordo que l'àvia del Quim em feia respecte i no gosava parlar-hi. Anava de negre, fins les mitges ho eren, i duia ulleres de vidres bastant foscos. No semblava fer-li nosa la calor. La Milagros teia una cara fina envoltada de cabells grisos. Feia l'efecte que estava alerta de tot el que passava, de cada un dels altres i a penes es movia de la cadira".

Maria Barbal, Al llac, Barcelona, Columna, 2022.