Elisabet Roig, Tancament perimetral

    "Hola, per fi has tornat.

  Ho vas dir amb el teu timbre greu tan característic, la caiguda rogallosa de les darreres síl.labes, el xiuxiueig del vellut en la cadència del parlar. Ho deies amb enuig, m¡ho tiraves en cara, em mortificaves, però a mi m'era igual. Amagaves la veu serena sota la mascareta i jo em vaig mantenir a la distància que tocava, però tot el meu cos tremolava com una fulla tendra que no volia perdre's encara entre les fulles de costra del terra sec.

  En l'evident penombra de la nit que queia sobre els camps sense fanals, no se t'enderinaven els ulls foscos, només dues coves que brillaven, com brillava la teva mandíbula, en un estremiment imperceptible sota la mascareta. Els teus cabells semblaven fets per a reflectir-hi la lluna, i et vaig reconèixer com un dimoni nocturn, un ésser mitològic que vivia entre els melons, els tarongers, la fusta vella. I venies a raptar-me". 

Elisabet Roig, Tancament perimetral, Alzira, Bromera, 2021.