Joan F. Mira i Miquel Batllori: idea i cultura d'Europa
<< Vosté ha estat, en realitat, un historiador de la cultura europea. ¿Qué hi ha de comú, quin és el motiu subjacent, o el motiu dirigent, d'aquesta Europa, des dels segles XIII o XIV fins al XVIII, o fins ara?
Quan es parla d'Europa, cal tenir en compte una cosa: una idea d'Europa no existeix abans del primer Renaixement. Abans hi havia la Cristiandat, però no Europa. És precisamente l'avanç dels turcs el que fa pensar que Europa és alguna cosa més que una unitat religiosa: que té una unitat cultural. Els turcs són al·lògenes no només per ser islàmics, sinó perquè tenen una altra cultura. No debades el primer que va parlar d'Europa com a unitat cultural va ser l'humanista Ena Silvio Piccolomini, que després va ser el papa Pius II.
Però, ¿què hi ha de comú, en aquesta cultura europea? ¿La idea del poder, la idea de la ciència, de la racionalitat, de la llibertat?
Tots aquests temes plegats. I no considerar com a única unitat la religiosa. Al començament ens unia la llengua llatina, sobretot el llatí humanístic, que manté una certa unitat intelectual després del trencament del protestantisme. I també un concepte continuat de reforma, que ve desde llavors, un concepte de progrés. I després, la idea geogràfica d'Europa, que s'acaba de formar a l'edat moderna: ja es coneixia que hi havia una diferència pel sud, amb el món islàmic; però després coincideix l'avançada dels turcs per l'est amb el descobriment d'Amèrica: això acaba de concretar una idea geogràfica d'Europa. Hi ha per tant el contrast amb cultures al·lògenes, l'humanisme, la reserca de noves disciplines... tot això és el que va fent Europa. >>
Joan F. Mira, "Un dia amb el Pare Miquel Batllori", Papers de l'observador, Valencia, Editorial Afers - Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2020, pp. 206-207.
La conversació entre Mira i Batllori va ser publicada primer en 1990.
Comentarios
Publicar un comentario