Joan F. Mira: el mètode de raonament de l'escolàstica

 "La filosofia escolàstica és un sistema d'aparença perfectament racional, tot i que pot semblar només una closca feta de pura verbalitat formal, buida i de lectura feixuca. Però aquell mètode de raonaments rigorosos, d'arguments construïts amb sil.logismes ben travats, de tesis ben concretes i de disputationes, té una tradició ben sòlida i llarga en la història del pensament. Establir en cada cas quin és el status quaestionis i quines són les opinions enfrontades o sententiae sobre el tema, i a continuació defensar i argumentar (a base d'atqui, ergo, de major, menor i conclusió) la propia thesis o posició, que òbviament és la bona i correcta, pot resultar artificiós, asfixiant i irreal, però amb allò tan antic, tan pesat y tan desacreditat m'ensenyaren a reonar argumentant, i si pot ser amb bases demostrables, conceptes precisos y paraules clares. En conjunt, es tractava d'uns mètodes i maneres no tan allunyats com sembla dels fonaments del pensament racional i científic (més encara: estic convençut que, sense aquell 'art' medieval de raonar, debatre i demostrar, hauria estat molt difícil el naixement de la ciència moderna, al menys d'aquella forma de ciència que naix i creix a Europa a partir dels segles XVI i XVII: d'altres formes de 'ciència' no en sabria dir res...), i que encara tenim inconscientment presents [...]  I en qualsevol cas, me n'ha quedat sobretot el costum regular de posar sempre per davant el distinguo, és a dir la intenció d'aclarir en quin sentit diem això o allò, reforçat, si calia, per la sententia ben coneguda de Michel de Montaigne, quan ens informa que 'Distinguo est le plus universel membre de ma logique'. 

Joan F. Mira, Tots els camins, Barcelona, Proa, 2020 (pp. 118-220)